Estudio independiente y aprendizaje cooperativo en redanálisis en diplomatura de posgrado

Zusammenfassung

El creixement en l’oferta de programes de postgrau desenvolupats en entorns virtuals d’aprenentatge ha incentivat l’anàlisi de com és possible estudiar sense la coincidència en temps i espai entre estudiants i docents. Altres línies de recerca es pregunten com aquests entorns poden incloure la cooperació per aconseguir aprenentatges i per afavorir la socialització. El primer aspecte fa referència a l’estudi independent i el segon a l’aprenentatge cooperatiu. Tot i que tots dos aspectes sovint s’associen a la incorporació de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la innovació tecnològica per si mateixa no implica necessàriament que es concretin aquestes possibilitats. Tampoc no significa que s’assoleixin propòsits de l’educació oberta. Tot i que l’estudi independent i l’aprenentatge cooperatiu s’han investigat àmpliament, no ha succeït així amb l’articulació entre tots dos, especialment des d’estudis que relacionin teories de l’educació a distància amb investigacions empíriques. Aquesta tesi té com a objectiu explicar com es poden articular l’estudi independent i l’aprenentatge cooperatiu per estructurar una xarxa d’aprenentatge en postgraus. Es proposa l’enfocament de xarxa d’aprenentatge per donar compte de les característiques essencials dels entorns virtuals d’aprenentatge. Es ressalta que entre aquestes característiques és definitòria la complementarietat entre estudi independent i aprenentatge cooperatiu, ja que permet abordar punts centrals com ara el grau de flexibilitat i el ritme dels estudis. Per això es consideren plantejaments de teories de l’educació a distància, entre els quals destaquen els conceptes d’independència i d’interacció, així com el de distància transaccional, el qual permet relacionar el diàleg, l’autonomia i l’estructura. També es reprenen referents de ciències de la complexitat per mostrar que entre l’estudi independent i l’aprenentatge cooperatiu hi pot haver una articulació en lloc d’una oposició. Així mateix, es planteja que en l’anàlisi de l’estudi independent és fonamental considerar la motivació, així com les estratègies cognitives, metacognitives i l’administració de recursos (com el temps) que componen l’autoregulació que duen a terme els estudiants. De la mateixa manera, s’analitza la interdependència positiva com a element distintiu de l’aprenentatge cooperatiu. Per tal de relacionar els aspectes abans esmentats amb la pràctica en un programa de postgrau en línia, s’analitza la Diplomatura Dermatologia Clínica, realitzada pel Col·legi Ibero-Llatinoamericà de Dermatologia (CILAD). Es tracta d’un programa de postgrau en què participen metges de 18 països llatinoamericans, així com un equip docent internacional. Per això es va aplicar als estudiants la versió en espanyol del Motivated Strategies for Learning Questionnaire (MSLQ) coneguda com a Qüestionari de Motivació i Estratègies d’Aprenentatge (CMEA), que va ser respost per 70 estudiants. Aquest qüestionari s’estructura en dues escales: motivació i estratègies d’aprenentatge. L’anàlisi dels resultats conclou que, quant a la distància transaccional, aquesta diplomatura té alt diàleg i és menys individualitzada. S’evidencia, a més, que les capacitats i els processos de l’estudi independent i l’aprenentatge cooperatius es reforcen entre si. D’aquesta manera els processos d’una xarxa d’aprenentatge s’enforteixen i s’orienten cap als propòsits de l’educació oberta. Es plantegen també els avantatges i els inconvenients de la seva combinació, així com suggeriments i futures línies de recerca, a partir de considerar que l’estudi independent i l’aprenentatge cooperatiu poden ser, alhora, punt de partida, procés i punt d’arribada.