Essays on monetary policy and digital currencies

Resum

Aquesta tesi consta d’un assaig teòric i dos empírics sobre temes d’actualitat en l’àmbit de la política monetària i les monedes digitals. En particular, s’estudia la relació entre les polítiques monetàries no convencionals del Banc Central Europeu (BCE) i la rendibilitat del sector bancari espanyol. Després de la Crisi Financera Global de 2007-09, els tipus d’interès nominals es van reduir a nivells pròxims a zero en una miríada d’economies avançades. Sense marge per a noves baixades de tipus i com a resposta a les turbulències financeres, en el primer semestre de 2008, el BCE va haver de posar en pràctica, per primera vegada en la seva història, algunes mesures de política monetària no convencional. Des d’operacions de refinançament a llarg termini a un any fins als programes de compra de bons, les polítiques monetàries no convencionals desplegades pel BCE van donar lloc a una expansió sense precedents del seu balanç i van tenir efectes en gairebé totes les variables econòmiques. A més de les mesures de flexibilització quantitativa, els bancs centrals han utilitzat altres polítiques monetàries menys convencionals, com els tipus d’interès negatius i el forward guidance. Però també van començar a analitzar una proposta completament diferent: si han d’emetre una moneda digital pública. Les noves tecnologies digitals brinden a les autoritats monetàries l’oportunitat de crear una moneda digital emesa pel banc central (CBDC per les seves sigles en anglès) i donar accés a formes digitals de passius del banc central. Una CBDC planteja qüestions sobre el paper dels diners del banc central, l’estructura de la intermediació financera i el mecanisme de transmissió de la política monetària. En un altre capítol de la tesi, s’avalua la relació entre una CBDC que té associada un tipus d’interès i l’estabilitat financera en un sistema monetari modern en el qual la liquiditat es crea de manera endògena. En aquest capítol, s’adopta una visió realista del procés de creació de diners, característica bàsica d’un sistema monetari modern. Els bancs exerceixen un paper d’intermediació en el procés de pagament de salaris entre empresaris i treballadors i els diners en forma de dipòsits es crea quan un banc concedeix un préstec (creació endògena de diners). En addició a les CBDC, les monedes digitals privades han sorgit com una alternativa amb el potencial de millorar l’eficiència en la prestació de serveis digitals. Bitcoin, Ethereum o Litecoin, així com la majoria de les criptomonedas que es basen en la tecnologia blockchain, s’han fet cada vegada més populars amb el temps, i el nombre d’usuaris va en augment. L’aparició d’aquestes noves formes de diners i sistemes de pagament pot alterar l’arquitectura dels sistemes i pertorbar el mecanisme de la política monetària. De fet, les criptomonedas privades s’han venut com a alternatives a les monedes fiduciàries i a la banca comercial i tradicional. Els defensors de les criptomonedas argumenten que el seu valor resideix en la seva resistència a la depreciació i a la possible censura o restricció per part dels governs nacionals o les institucions financeres sobre qui pot realitzar transaccions. En l’últim capítol d’aquesta tesi doctoral, utilitzem dades representatives dels Estats Units procedents de l’Enquesta d’Elecció de Pagaments dels Consumidors proporcionada per la Reserva Federal d’Atlanta per a analitzar si les criptomonedas resulten atractives per als inversors minoristes com a alternatives al sistema financer convencional.