Oráculos de la nación catalana. El poder y la representatividad política de las instituciones catalanas en el paso del siglo XVII al XVIII

  1. Martí-Fraga, Eduard 1
  1. 1 Universidad Internacional de La Rioja
    info

    Universidad Internacional de La Rioja

    Logroño, España

    ROR https://ror.org/029gnnp81

Revista:
Hispania: Revista española de historia

ISSN: 0018-2141

Any de publicació: 2023

Volum: 83

Número: 275

Tipus: Article

DOI: 10.3989/HISPANIA.2023.060 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Hispania: Revista española de historia

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Resum

What are known as the Courts of 1701-‍1702 and 1705-‍1706 reveal the existence of a very lively constitutionalism and the strong political, economic and social dynamism of the Principality of Catalonia. This can partly be explained by the Catalan institutions’ ability to represent and give a voice to broad social groups. Between the last third of the seventeenth century and the first decade of the eighteenth, the Consell de Cent, the General Deputation, the Military Arm, the Conference of the Three Commons, commissions and minor boards became genuine “oracles of the nation”, in the words of the Marquis of Gironella. This article draws on official documentation and the latest studies to analyse how Catalan institutions evolved during those years to channel the interests of the nobility, the bourgeoisie and the artisan sectors, and allow them to influence the main political debates of the day. An unusual phenomenon in the Europe of that time, it was lost in 1714.

€ Mostra el finançament

Informació de finançament

Finançadors

Referències bibliogràfiques

  • Adams, Julia, Familial State. Ruling families and merchant capitalism in early Modern Europe, Ithaca, Cornell University Press, 2005.
  • Albareda, Joaquim, «La revolució catalana de 1640: la continuïtat de la revolta», en Eva Serra (ed.), La revolució catalana de 1640, Barcelona, Crítica, 1991: 291-‍317.
  • Albareda, Joaquim, «Les Corts de 1701-‍1702 i 1705-‍1706. La represa del constitucionalisme», en Constitucions, capítols i actes de Cort. 1701-‍1702, 1705-‍1706, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2006: XVII-XLV.
  • Albareda, Joaquim, «Els fonaments de l’austriacisme en els territoris de la Corona d’Aragó», en Mercé Morales y Mamés Cisneros (coords.), Actes del congrés l’aposta catalana a la Guerra de Successió (1705-‍1707), Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 2007: 125-‍136.
  • Albareda, Joaquim y Martí-Fraga, Eduard, «Pròleg: La Generalitat entre 1701 i 1714», en Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2007, vol. X: IX-XXXV.
  • Amelang, James, «L’oligarquía ciutadanda a la Barcelona moderna: una aproximació comparativa», Recerques, 13 (Barcelona, 1983): 7-‍25.
  • Amelang, James, La formación de una clase dirigente. Barcelona, 1490-‍1714, Barcelona, Ariel, 1986.
  • Amelang, James, «Pecularietats Barcelonines», en Josep M.ª Fradera, y Enric Ucelay-Da Cal (eds.), Nova noticia de Catalunya, Barcelona, Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCB), 2005: 39-‍60.
  • Arrieta, Jon, «La Disputa en torno a la jurisdicción real en Cataluña. (1585-‍1640)», Pedralbes, 15 (Barcelona, 1995): 33-‍93.
  • Bada, Joan, Història del Cristianisme a Catalunya, Vic, Pagès, 2005.
  • Blickle, Peter, «Communalism, Parliamentarism, Republicanism», Parliaments, States and Representation, 6/1 (London, 1986): 1-‍13.
  • Bringué, Josep Maria, Grifé, Pere, Marí, Gerard, Pérez Latre, Miquel, Pons, Joan y Serra, Eva, «Els comuns a les Corts del segle XVIII», en Mercé Morales y Mamés Cisneros (coords.), Actes del congrés l’aposta catalana a la Guerra de Successió (1705-‍1707), Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 2007: 203-‍216.
  • Brown, Kenneth, Vida i obra de Joan de Gualbes i Copons, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995.
  • Burke, Peter, Venice and Amsterdam a study of seventeenth-century élites, Oxford, Temple Smith, 1974.
  • Casey, James, El reino de Valencia en el siglo XVII, Madrid, Siglo XXI, 1983.
  • Castellà, Betlem (coord.), Poders a l’ombra, Barcelona, Parlament de Catalunya, 2014.
  • Castellví, Francisco, Narraciones Históricas, Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada, 1997, 4 vols.
  • Constitucions, capítols i actes de cort 1701-‍1702, 1705-‍1706, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2006.
  • Corona, Carmen, «El pretendido neoforalismo de la Corona de Aragón: de los reinos de Aragón y Valencia al Principado de Cataluña», en José Alcalá-Zamora (ed.), Calderón de la Barca y la España del Barroco, Madrid, Nuevo Milenio, 2001, vol. I: 1027-‍1059.
  • Corteguera, Lluis, Per al bé comú. La política popular a Barcelona, 1580-‍1640, Vic, Eumo, 2004.
  • Dantí, Jaume, Aixecaments populars als Països Catalans 1687-‍1693, Barcelona, Curial, 1993.
  • Dietari del Antic Consell de Cent Barceloní, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1892-‍1975, 28 vols.
  • Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1994-‍2008, 10 vols.
  • Elliott, John H., España y su mundo, Alianza, Madrid, 1990.
  • Espino, Antonio, Catalunya durante el reinado de Carlos II. Política i guerra en la frontera catalana. 1679-‍1697, Bellaterra, Manuscrits, 1987.
  • Espino, Antonio, El frente catalán en la guerra de los nueve años, 1679-‍1697, tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 1994.
  • Felipo, Amparo, Insaculación y élites de poder en la ciudad de Valencia, Valencia, Generalitat valenciana, 1996.
  • Feliu de la Peña, Narcís, Fénix de Cataluña, Barcelona, Base, 1983. Edición facsímil.
  • Feliu de la Peña, Narcís, Anales de Catalunya, Barcelona, Base, 1999. Edición facsímil.
  • Fernández, Magda, «Espionatge borbònic en a la Barcelona austriacista. Un informe de l’any 1706», en Universitat de Barcelona (ed.), Actes del I Congrés d’Història Moderna de Catalunya, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1984: 243-‍252.
  • Ferrer, Maria Teresa (dir.), Història de la Generalitat de Catalunya. Dels orígens medievals a l’actualitat, 650 anys, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (IEC), 2011.
  • Ferro, Víctor, El dret públic català, Vic, Eumo, 1987.
  • Ferro, Víctor, «La Diputació del General de Catalunya», en Josep Serrano Daura (coord.), El territori i les seves institucions, Barcelona, Noguera, 1999: 441-‍460.
  • Fitz de James, James, Memoires du marechal de Berwick, Amsterdam, Aux dépens de la Compagne, 1739.
  • Florensa, Núria, El Consell de Cent, Barcelona a la Guerra dels Segadors, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, 1996.
  • Fontana, Josep, «Sobre el comercio exterior de Barcelona en la segunda mitad del siglo XVII», Estudios de Historia Moderna, V (Barcelona, 1955): 197-‍219.
  • García Espuche, Albert, Barcelona entre dues guerres: economia i vida quotidiana, Vic, Eumo, 2004.
  • Gay Escoda, Josep María, El corregidor a Catalunya, Madrid, Marcial Pons, 1997.
  • Gil, Xavier, «La Corona de Aragón a finales del s. XVII. A vueltas con el neoforalismo», en Pablo Fernández Albaladejo (ed.), Los Borbones: dinastía y memoria de nación en la Espanya del siglo XVIII, Madrid, Marcial Pons, 2001: 97-‍115.
  • Gil, Xavier «Concepto y práctica de república en la España moderna. Las tradiciones castellana y catalano-aragonesa», Estudis, 34 (Valencia, 2008): 111-‍148.
  • Jarque, Encarnación, Zaragoza en la monarquía de los Austrias. La política de los ciudadanos honrados (1540-‍1650), Zaragoza, Institutción Fernando el Católico, 2007.
  • Lobato, Isabel, Compañías y negocios en la Cataluña preindustrial, Sevilla, Universidad de Sevilla, 1995.
  • López de Mendoza, Agustín, Memoria para la historia de las Guerras de Civiles de España, Madrid, Centro de Estudios políticos y Constitucionales, 2006.
  • Martí-Fraga, Eduard, «Conflictivitat institucional: La Conferència dels Comuns de novembre de 1700», Pedralbes, 23/II (Barcelona, 2003): 209-‍232.
  • Martí-Fraga, Eduard, La Conferència dels Tres Comunes (1697-‍1714), Lérida, Milenio, 2008.
  • Martí-Fraga, Eduard, «Las novenas de la Diputación de Cataluña en la segunda mitad del siglo XVII», en M.ª Betlem Castellà (coord.), Poders a l’ombra: les comissions de les institucions parlamentàries i representatives (segles XV-XX), Barcelona, Parlament de Catalunya, 2014: 177-‍208.
  • Martí-Fraga, Eduard, El Braç Militar de Catalunya. 1602-‍1714, Valencia, Publicacions Universitat de València, 2016.
  • Martí-Fraga, Eduard, «Information and power. The government of Catalonia and its minor committees (1700-‍13)», Parliaments, Estates and Representation, 39/3 (Londres, 2019): 340-‍351.
  • Martí-Fraga, Eduard, «La representación política del Consell de Cent a finales del siglo XVII», Obradoiro, 31 (2022).
  • Molas, Pere, Comerç i estructura social a Catalunya i València als segles XVII i XVIII, Barcelona, Curial, 1977.
  • Morales Roca, Francisco, «Privilegios nobiliarios del Principado de Cataluña. Reinado de Carlos II 1665-‍1700», Hidalguía, 153 (Madrid, 1979): 177-‍201.
  • Mouysset, Sylvie, Le pouvoir dans la bonne ville. Les consuls de Rodez sous l’Ancien régime, Rodez / Toulouse, Presses de l’Université de Toulouse-Le Mirail / Centro Nacional para la Investigación Científica 2000.
  • Palomo, Cristian, «La identitat nacional catalana al segle XVIII: La guerra de Successió i el règim borbònic» en Flocel Sabaté (coord.), Anàlisi històrica de la identitat catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (IEC), 2015: 83-‍100.
  • Palomo, Cristian, «Identitat i vocabulari polítics a catalunya durant la guerra de successió» tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2018.
  • Palos, Juan Luis, La práctica del gobierno en Cataluña. Siglos XVI-XVII, tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 1990.
  • Palos, Juan Luis, Catalunya a l’imperi dels Àustries, Lérida, Pagès, 1994.
  • Pérez Latre, Miquel, Llevar la corona del cap de sa Magestad, Treball d’Iniciació a la Recerca, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 1994.
  • Pérez Latre, Miquel, Diputació i Monarquia: El poder polític a Catalunya, 1563-‍1599, tesis doctoral, Universitat Pompeu Fabra, 2001.
  • Pérez Latre, Miquel, Entre el Rei i la terra. El poder polític a Catalunya al s. XVI, Vic, Eumo, 2003.
  • Puig, Eduard, Intervenció reial i resistència institucional, tesis doctoral, Universitat Pompeu Fabra, 2012.
  • Puigvert, Joaquim M.ª (ed.), Bisbes, Il·lustració i jansenisme a la Catalunya del segle XVIII, Vic, Eumo, 2000.
  • Puigvert, Joaquim M.ª, Església, territori i sociabilitat als segles XVII-XIX, Vic, Eumo, 2001.
  • Ricci, Andrea, Feliu de la Peña (1646-‍1712) i el seu temps, tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2013.
  • Sales, Núria, «Diputació, síndics i diputats. Alguns errors evitables», Pedralbes 15 (Barcelona, 1995): 95-‍102.
  • Sales, Núria, De Tuïr a Catarroja, Catarroja, Afers, 2002.
  • Sanpere i Miquel, Santiago, Fin de la nación catalana, Barcelona, Avenç, 1905.
  • Sanpere i Miquel, Santiago, Fin de la Nación catalana, Barcelona, Base, 2001.
  • Segura García, Gerardo, Las Cortes de Barcelona de 1705-‍1706, Madrid, UNED, 2009.
  • Serra, Eva, «Catalunya després de 1652: recompenses, censura i repressió», Pedralbes, 17 (Barcelona, 1997): 191-‍196.
  • Serra, Eva, «El Pas de Rosca en el camí de l’Austriacisme», en Joaquim Albareda (ed.), Del patriotisme al catalanisme, Vic, Eumo, 2001: 71-‍104.
  • Serra, Eva, «La vida parlamentària en la Corona d’Aragó segles XVI i XVII: una aproximació comparativa», en Mercé Morales y Mamés Cisneros (coords.), Actes del 53è Congrés de la ICHRPI, Barcelona, Museu Història de Cataluña, 2005: 501-‍536.
  • Serra, Eva, «Una alternativa nacional sota l’aparença de conflicte dinàstic», en Mercé Morales y Mamés Cisneros (coords.), Actes del congrés l’aposta catalana a la Guerra de Successió (1705-‍1707), Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 2007a: 509-‍518.
  • Serra, Eva, «Voluntat de sobirana en un context de canvi dinàstic», en Joaquim Albareda, Agustí Alcoberro, Josep Capdeferro, Mamés Cisneros, Josep Fontana, Eduard Martí, Miquel Pérez Latre, Josep Pich, Lluís Maria de Puig, Lluís Roura, Eva Serra y Xavier Torres, Una relació difícil. Catalunya i l’Espanya Moderna, Barcelona, Base, 2007b: 109-‍180.
  • Serra, Eva, «La Generalitat de Catalunya entre 1652 i 1700», en Maria Teresa Ferrer Mallol (dir.), Història de la Generalitat de Catalunya. Dels orígens medievals a l’actualitat, 650 anys, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (IEC), 2011: 199-‍219.
  • Serra, Eva, «Introduccció», en Eva Serra (coord.), Els llibres de l’ànima de la Diputació del General de Catalunya, (1493-‍1714), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (IEC), 2015a: 49-‍51.
  • Serra, Eva (coord.), Els llibres de l’ànima de la Diputació del General, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (IEC), 2015b.
  • Simon, Antoni, «L’estatus de Barcelona després de la Pau dels Pirineus, presidi o ciutadella?», Estudis, 32 (Valencia, 2006): 237-‍262.
  • Simon, Antoni, Del 1640 al 1705. L’autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana, Valencia, Universitat de València, 2011.
  • Stewart, Laura A., «Polítics and participation in early seventeenth century Edimburg», en Rudolf Schlögl (ed.), Urban election and Decision-Making in Early Modern Europe, 1500-‍1800, Cambridge, Cambridge Scholar publishing, 2009: 196-‍215.
  • Torra Elías, Jaume, La industria antes de la fábrica, Salamanca, Universidad de Salamanca, 2019.
  • Torras Ribé, Josep M., «Els corresponsals del comerç català amb Europa al començament del segle XVIII», Recerques, 23 (Barcelona, 1990): 115-‍139.
  • Torras Ribé, Josep M., Els municipis catalans de l’antic règim (1453-‍1808), Barcelona, Curial, 1993a.
  • Torras Ribé, Josep M., «El control polític de les insaculacions del Consell de Cent de Barcelona (1652-‍1700)», Pedralbes, 13/I (Barcelona, 1993b): 457-‍468.
  • Torres, Xavier, «El darrers Habsburg: d’una Guerra a l’altra» en Josep M.ª Solé y Sabaté (dir.), Historia de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003: 256-‍260.
  • Valls, Francesc, La Catalunya atlàntica: aiguardent i teixits a l’arrencada industrial catalana. Vic, Eumo, 2004.
  • Vilar, Pierre, Catalunya dins l’Espanya moderna, Barcelona, Crítica, 1979.
  • Viroli, Maurizio, «El sentido olvidado del patriotismo republicano», Isegoria [en linea] 24 (2001), https://doi.org/10.3989/isegoria.2001.i24.599.
  • Viroli, Maurizio, Por amor a la patria¸ Barcelona, Deusto, 2019.
Fuente de los datos: Dialnet