La Conferència dels Tres Comuns i el Braç militardues institucions decisives en el tombant del segle XVII

  1. Eduard Martí Fraga 1
  1. 1 Universitat Pompeu Fabra
    info

    Universitat Pompeu Fabra

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/04n0g0b29

Revista:
Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics

ISSN: 0213-6791,  2013-3995

Año de publicación: 2008

Número: 19

Páginas: 197-211

Tipo: Artículo

DOI: 10.2436/20.1001.01.35 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics

Resumen

During the period that goes from the death of Charles II (1700) to the end of the Succession War (1714), the three commons (Consell de Cent, Deputation of The Principality of Catalonia and Military Arm), acquired a very important role in the defense of the Constitutions when kings tried to beak them. However, the actions of three commons were guided by a new institution: the Conference of Commons. The doctoral thesis studies this institution, which was decisive during these years, and helps us to understand why Catalans supported to Charles III, the archduke. Conference of Commons was also important because of its meaning in the context of representative institutions: it did well for the unity of action of the commons, and, at the same time, it permits the access of the new mercantile sectors to the groups with political power.

Referencias bibliográficas

  • Eva SERRA (1991), «Entre la ruptura i la continuïtat», a Actes del Congrés d’Història Institucional: Les Corts a Catalunya (28-30 abril de 1988), Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 160-167.
  • Eva SERRA (2005), «La vida parlamentària a la Corona d’Aragó: segles XVI i XVII. Una aproximació comparativa», a Jaume SOBREQUÉS I CALLICÓ (ed.), Actes del 53 Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries, vol. I, Barcelona, Parlament de Catalunya, p. 501-536, 2 v.
  • Joaquim ALBAREDA (2007), «Els fonaments de l’autriacisme en els territoris de la Corona d’Aragó», a Actes del Congrés Internacional L’aposta catalana a la Guerra de Successió (1705-1707), Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, p. 125-136.
  • Josep FONTANA (2001), «La Guerra de Successió i les Constitucions de Catalunya: una proposta interpretativa», a Joaquim ALBAREDA (ed.), Del patriotisme al catalanisme, Vic, Eumo, p. 13-30.
  • Julian HOPPIT (2000), A land of liberty? England, 1689-1727, Oxford, Oxford University Press, p. 131.
  • Núria SALES (1994), «Abans del 1714: cap a una democratització de les institucions catalanes», a AJUNTAMENT DE BARCELONA (ed.), La commemoració de l’Onze de Setembre a Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, p. 96.
  • Núria SALES (1995), «Diputació, síndics i diputats. Alguns errors evitables», Pedralbes: Revista d’Història Moderna (Universitat de Barcelona), núm. 15, p. 95-102.
  • Peter BLICKE (1998), From the comunal reformations to the revolutions of the common man, Leiden, Brill, p. 128.
  • Víctor FERRO (1987), El dret públic català, Vic, Eumo.
Fuente de los datos: Dialnet