Digital Mapping of places in Spanish Byzantine novels

  1. Losada Palenzuela, José Luis 1
  1. 1 Universidad de Wroclaw (Polonia)
Revista:
Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología

ISSN: 1695-5951

Año de publicación: 2019

Título del ejemplar: Media Archaeology II / Digital Humanities II

Número: 23

Páginas: 72-78

Tipo: Artículo

DOI: 10.7238/A.V0I23.3222 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Otras publicaciones en: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología

Objetivos de desarrollo sostenible

Resumen

La geografia literària és un encreuament interdisciplinari entre teoria de la literatura, geografia, cartografia digital i anàlisi espacial. En aquesta contribució analitzem les possibilitats i les limitacions de les tecnologies digitals per a la quantificació i la visualització de l’espai narratiu dels textos ficticis. L’anàlisi es basa en un corpus específic adscrit al gènere de la novel·la bizantina espanyola del Segle d’Or, el cronòtop de l’aventura del qual està marcat per viatges, travessies marítimes, exotisme, trobades transculturals, etc. A aquesta característica espacial singularitzadora s’hi afegeix la influència directa de la cartografia històrica en la creació artística. Ens hem servit de l’extracció automàtica de llocs (Stanford i Freeling), de la georeferenciació (Qgis), de la geolocalització (GeoNames, Pelagios), del tractament de dades (R) i de la visualització de mapes («leaflet maps» en R). Tot i que podríem dir que un acostament quantitatiu comporta limitacions que impedeixen explicar com funciona el gènere bizantí, una visualització associada amb la superposició de mapes històrics podria servir, en el nostre cas, per a afegir coneixement a l’anàlisi de l’espai literari.

Referencias bibliográficas

  • Bodenhamer, D. J.; Corrigan, J.; Harris, T. M. (Eds.). 2010. The spatial humanities: GIS and the future of humanities scholarship. Bloomington: Indiana University Press.
  • Bornet, C.; Kaplan, F. 2017. «A Simple Set of Rules for Characters and Place Recognition in French Novels». Frontiers in Digital Humanities, 4. https://doi.org/10.3389/fdigh.2017.00006
  • Broecke, M. van den. 2004. «De Utopia kaart van Ortelius». CaertThresoor, 23(4): 89-93.
  • Bushell, S. 2012. “The Slipperiness of Literary Maps: Critical Cartography and Literary Cartography”. Cartographica: The International Journal for Geographic Information and Geovisualization, 47(3): 149-160. https://doi.org/10.3138/carto.47.3.1202
  • Crampton, J. W. 2010. Mapping A Critical Introduction to Cartography and GIS. Wiley-Blackwell.
  • Döring, J. 2013. «How Useful Is Thematic Cartography of Literature?». Primerjalna Knjizevnost, 36(2): 139-149.
  • Döring, J.; Thielmann, T. 2015. Spatial Turn, Das Raumparadigma in den Kulturund Sozialwissenschaften. Bielefeld: transcript Verlag.
  • Dünne, J. 2011. Die kartographische Imagination: Erinnern, Erzählen und Fingieren in der Frühen Neuzeit. München: Fink.
  • Eide, Ø. 2015. Media Boundaries and Conceptual Modelling. Between Texts and Maps. Londres: Palgrave Macmillan UK.
  • Frank, M. C. 2009. «Die Literaturwissenschaften und der spatial turn: Ansätze bei Jurij Lotman und Michail Bachtin». En W. Hallet y B. Neumann (Eds.). Raum und Bewegung in der Literatur: die Literaturwissenschaften und der Spatial Turn (53-80). Bielefeld: Transcript.
  • González Rovira, J. 1996. La novela bizantina de la edad de oro. Madrid: Gredos.
  • Lotman, Y. 1988. Estructura del texto artístico. (V. Imbert, Trad.). Madrid: Itsmo.
  • Losada Palenzuela, J. L. 2017. «Desplazamiento de la imagen septentrional: Polonia en La historia de las fortunas de Semprilis y Genorodano». En H. Ehrlicher y J. Dünne (Eds.) Ficciones entre mundos. Nuevas lecturas de «Los Trabajos de Persiles y Sigismunda» de Miguel de Cervantes (253-273). Kassel: Reichenberger.
  • Losada Palenzuela, J. L. en prensa. «El Reino de Loango: fuentes cartográficas y textuales en Semprilis y Genorodano (1629)». Revista de Literatura. CSIC.
  • Luchetta, S. 2017. «Exploring the literary map: An analytical review of online literary mapping projects». Geography Compass, 11(1): 1-17. https://doi.org/10.1111/gec3.12303
  • Moretti, F. 1998. Atlas of the European Novel, 1800-1900. Verso. Moretti, F. 2007. Graphs, Maps and Trees. Abstract Models for Literary
  • History (2.a ed.). Londres, Nueva York: Verso. Murrieta-Flores, P.; Donaldson, C.; Gregory, I. 2017. «GIS and Literary
  • History: Advancing Digital Humanities research through the Spatial Analysis of historical travel writing and topographical literature». Digital Humanities Quarterly, 11(1).
  • Murrieta-Flores, P.;Howell, N. 2017. «Towards the Spatial Analysis of Vague and Imaginary Place and Space: Evolving the Spatial Humanities through Medieval Romance». Journal of Map & Geohttp://artnodes.uoc.edu
  • Ortelius, A. 1612. Theatro d’el Orbe de la Tierra de Abraham Ortello. Amberes: Libreria Plantiniana.
  • Piatti, B. 2009. Die Geographie der Literatur. Schauplätze, Handlungsräume, Raumphantasien (2.a ed.). Göttingen: WallsteinVerlag.
  • Piatti, B. 2016. «Mapping Fiction. The Theories, Tools and Potentials of Literary Cartography». En D. Cooper, C. Donaldson y P. Murrieta-Flores (Eds.), Literary Mapping in the Digital Age. Taylor & Francis.
  • Piatti, B.; Hurni, L. 2011. «Cartographies of Fictional Worlds». The Cartographic Journal, 48(4): 218-223. https://doi.org/10.1179/ 174327711X13190991350051
  • Reuschel, A.-K.; Hurni, L. (2011). «Mapping Literature: Visualisation of Spatial Uncertainty in Fiction». The Cartographic Journal, 48(4): 293-308. https://doi.org/10.1179/1743277411Y.0000000023
  • Richterich, A. 2011. «Cartographies of Digital Fiction: Amateurs Mapping a New Literary Realism». The Cartographic Journal, 48(4): 237-249. https://doi.org/10.1179/1743277411Y.0000000021
  • Stockhammer, R. 2007. Kartierung der Erde: Macht und Lust in Karten und Literatur. München: Fink.
  • Stockhammer, R. 2013. «Exokeanismós: the (un) mappability of literature». Primerjalna Knjizevnost, 36(2): 123-138.
  • Torres, J. B. (2009). «¿Novela bizantina o novela helenizante? A propósito de un término consagrado». En I. Arellano, V. García Ruiz, y C. Saralegui (Eds.), Ars bene docendi. Homenaje al profesor Kurt Spang (567-574). Pamplona: Eunsa.
  • Won, M.; Murrieta-Flores, P.; Martins, B. 2018. «Ensemble Named Entity Recognition (NER): Evaluating NER Tools in the Identification of Place Names in Historical Corpora». Frontiers in Digital Humanities, 5. https://doi.org/10.3389/fdigh.2018.00002
  • Young, S. J.; Levin, J. 2013. «Mapping Machines: Transformations of the Petersburg Text». Primerjalna Knjizevnost, 36(2): 151-162.
Fuente de los datos: Dialnet