Origen y fuentes textuales del Calvario de la Redención

  1. Rubén Gregori 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Revista digital de iconografía medieval

ISSN: 2254-7312

Año de publicación: 2016

Volumen: 8

Número: 15

Páginas: 67-87

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Revista digital de iconografía medieval

Resumen

El ciclo de la Pasión de Cristo ha sido, si no el que más, uno de los temas con mayor representatividad a lo largo de la historia de las imágenes. Desde la Santa Cena hasta la Ascensión, los episodios del tormento del nazareno se han ido plasmando en la gran mayoría de los soportes pictóricos y escultóricos, convirtiéndose de esta manera en referentes visuales para toda la sociedad. De entre todos ellos, sin embargo, hay que señalar por su gran significado el tema de la Anástasis, la bajada a los infiernos de Cristo y su posterior resurrección, efectuada tras la liberación de los patriarcas del Limbo. Con un alcance y trascendencia tan remarcable, puesto que la Anástasis subraya la victoria de Cristo sobre la muerte, no es de extrañar que rápidamente se codificase y se difundiese la imagen del Salvador rescatando a los padres del Antiguo Testamento de las fauces del Tártaro. Sin embargo, no es el descenso ni la liberación de los ancianos el tema de este trabajo, sino el momento que precede al traslado de estos al Paraíso, cuando los patriarcas piden a Cristo ver y reverenciar su cuerpo en la cruz. Esta curiosa petición dio a luz un tipo iconográfico de gran singularidad pero con escasa representatividad y exiguo alcance, pues hasta ahora únicamente se ha detectado en el transcurso del siglo XV y circunscrito al ámbito de la Corona de Aragón. No obstante, antes de centrarnos en las representaciones de la veneración de la cruz por parte de los patriarcas, también conocido como Calvario de la Redención, emprenderemos el análisis de las fuentes que dieron lugar a la aparición del mismo.

Referencias bibliográficas

  • ALCOLEA BLANCH, Santiago (2003): “Bartolomé Bermejo. Quatre compartiments d’un retaule dedicat a Crist Redemptor”. En: RUIZ I QUESADA, Francesc (dir.): La pintura gótica hispanoflamenca: Bartolomé Bermejo y su época, catálogo de la exposición (MNAC, Barcelona – Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2003). Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, pp. 160-169.
  • ALEMANY FERRER, Rafael (1993): “Dels límits del feminisme de la Vita Christi de Sor Isabel de Villena”. En: ALEMANY, Rafael; FERNANDO, Antoni; MESEGUER, Lluís B. (eds.): Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, vol. III, pp. 301-313.
  • BAERT, Barbara (2004): A Heritage of Holy Wood: The Legend of the True Cross in Text and Image. Brill, Leiden – Boston.
  • BATAILLON, Marcel (1950): Erasmo y España. Fondo de Cultura Económica, México.
  • BERG SOBRÉ, Judith (1979): “Eiximenis, Isabel de Villena and some fifteenth-century illustrations of their works”. En: PORQUERAS MAYO, Albert; BALDWIN, Spurgeon; MARTÍ-OLIVELLA, Jaume (eds.): Estudis de llengua, literatura i cultura catalanes. Actes del primer Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Montserrat, pp. 303-315.
  • BERG SOBRÉ, Judith (1998): Bartolomé de Cárdenas “El Bermejo”. Itinerant Painter in The Crown of Aragon. International Scholars Publications, San Francisco – Londres – Bethesda.
  • CATALÀ GORGUES, Miguel Ángel; SAMPER EMBIZ, Vicente (1995): “La iconografía de la ‘Primera Aparición’ en la pintura valenciana”, Saitabi, nº 45, pp. 93-108. Disponible en línea: http://roderic.uv.es/handle/10550/27091
  • DEURBERGUE, Maxime (2012): The Visual Liturgy: Altarpiece Painting and Valencian Culture (1442-1519). Brepols, Turnhout.
  • DOMÍNGUEZ BORDONA, Jesús (1962): Miniatura, vol. XVIII de Ars Hispaniae. Historia Universal del Arte Hispánico. Plus Ultra, Madrid.
  • FERRER NAVARRO, Ramón (1972): “Entorno medieval de Sor Isabel de Villena en su Vita Christi”, Ligarzas, nº 4, pp. 287-297. Disponible en línea: http://roderic.uv.es/handle/10550/33596
  • FISCHER, Columbano (1932): “Die Meditationes vitae Christi. Ihre handschriftliche Überlieferung und die Verfasserfrage”, Archivum Franciscanum Historicum, nº 25, pp. 175-209, 305-348 y 449-483.
  • FRANCO MATA, Ángela (2002): “Crucifixus dolorosus. Cristo crucificado, el héroe trágico del cristianismo bajomedieval, en el marco de la iconografía pasional, de la liturgia, mística y devociones”, Quintana, nº 1, pp. 13-39. Disponible en línea: http://hdl.handle.net/10347/6284
  • FUSTER, Joan (1968): Llengua, literatura, història. Edicions 62, Barcelona.
  • GARCÍA GARCÍA, Francisco de Asís (2011): “La Anástasis – Descenso a los Infiernos”, Revista Digital de Iconografía Medieval, vol. III, nº 6, pp. 1-17.
  • GARCÍA SEMPERE, Marinela (2002): Lo passi en cobles: estudi i edició a càrrec de Marinela Garcia Sempere. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Alicante; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.
  • GRAÑA CID, María del Mar (2001): “Un paradigma femenino de excelencia política. La Virgen María en la Vita Christi de Sor Isabel de Villena (siglo XV)”, Miscelánea Comillas, vol. 69, nº 134, pp. 305-324. Disponible en línea: http://revistas.upcomillas.es/index.php/miscelaneacomillas/article/view/792
  • GREGORI, Rubén (2016): “The Conversion of the Old Testament Patriarchs: The Image of Jewish Conversos in the Lands of the Crown of Aragon (14th–16th Centuries)”. En: BERNARD, Veronika (ed.): IMAGES (V) – Images of (Cultural) Values. The Conference Proceedings. Peter Lang, Fráncfort del Meno, pp. 137-145.
  • HAUF I VALLS, Albert G. (1990): D’Eiximenis a Sor Isabel de Villena. Aportació a l’estudi de la nostra cultura medieval. Institut de Filologia Valenciana, Valencia.
  • HAUF I VALLS, Albert G. (1998): “Corrientes espirituales valencianas en la Baja Edad Media (siglos XIV-XV)”, Anales Valentinos, nº 48, pp. 261-302.
  • HAUF I VALLS, Albert G. (dir.) (2009): Edat mitjana: Dels orígens al segle XV. (Panorama crític de la literatura catalana). Vicens Vives, Barcelona, vol. I.
  • HAUF I VALLS, Albert G. (2009): “Introducció”. En: HAUF I VALLS, Albert G. (dir.): Edat mitjana: Segle d’Or. (Panorama crític de la literatura catalana). Vicens Vives, Barcelona, vol. II, pp. 373-394.
  • HONÉE, Eugène (1994): “Image and imagination in the medieval culture of prayer: a historical perspective”. En: OS, Henk W. van (ed.): The art of devotion in the late Middle Ages in Europe, 1300-1500. Princeton University Press, Princeton (NJ), pp. 157-174.
  • HUIZINGA, Johan (2004 [1919]): El otoño de la Edad Media. Estudios sobre la forma de la vida y del espíritu durante los siglos XIV y XV en Francia y en los Países Bajos. Alianza Editorial, Madrid.
  • HUNDERSMARCK, Lawrence F. (2003): “The Use of Imagination, Emotion, and the Will in a Medieval Classic: The Meditaciones Vite Christi”, Logos: A Journal of Catholic Thought and Culture, vol. 6, nº 2, pp. 46-62.
  • ISABEL DE VILLENA (1916): Llibre anomenat Vita Christi compost per Sor Isabel de Villena ara novament publicat segons l’edició de l’any 1497 per R. Miquel i Planes. Casa Miquel-Rius, Barcelona, vols. I-III.
  • ISABEL DE VILLENA (2011): Vita Christi; edició, estudi, notes i glossari de Vicent Josep Escartí; presentació de Pere Maria Orts i Bosch. Institució Alfons el Magnànim, Valencia.
  • IZQUIERDO, Josep (1994): “«Empero piadosament se creu per los feels»: la tradició occitano-catalana medieval de l’apócrif Evangelium nicodem”. En: BADIA, Lola; SOLER, Albert (eds.): Intel·lectuals i escriptors a la Baixa Edat Mitjana. Treballs del Seminari de Literatura Medieval del Departament de Filologia Catalana (Universitat de Barcelona, 1988-94). Curial Edicions Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, pp. 17-48.
  • LIPTON, Sara (1999): Images of Intolerance: The Representation of Jews and Judaism in the Bible moralisée. University of California Press, Berkeley – Los Ángeles Londres.
  • MORENO HERNÁNDEZ, Carlos (2013): “Traducción y paráfrasis en Fray Ambrosio Montesino”. En: BUENO GARCÍA, Antonio (ed. lit.). Los franciscanos y el contacto de lenguas y culturas. Universidad Carolina de Praga – Karolinum, Praga, pp. 127-144.
  • NARBONA VIZCAÍNO, Rafael (coord.) (2015): Ciudad y Reino. Claves del Siglo de Oro Valenciano. Ajuntament de València, Valencia.
  • NIRENBERG, David (1997). “The Historical Body of Christ”. En: CLIFTON, James: The body of Christ in the art of Europe and New Spain, 1150-1800. Prestel, Munich – Nueva York, pp. 17-25.
  • PARSHALL, Peter (1999): “The Art of Memory and the Passion”, The Art Bulletin, vol. 81, nº 3, pp. 456-472.
  • PEGO PUIGBÓ, Armando (2004): El renacimiento espiritual. Introducción literaria a los tratados de oración españoles (1520-1566). Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.
  • PSEUDO-BUENAVENTURA (1977): Meditations on the life of Christ: an illustrated manuscript of the fourteenth century... / translated by Isa Ragusa; completed from the latin and edited by Rosalie B. Green. Princeton University Press, Princeton (NJ).
  • POST, Regnerus Richardus (1968): The Modern Devotion. Confrontation with Reformation and Humanism (Studies in Medieval and Reformation Though). Brill, Leiden, vol. 3.
  • PUIG SANCHIS, Isidro; VELASCO GONZÁLEZ, Alberto (2012): “Una tabla inédita de Nicolau Falcó y la iconografía de La aparición de Cristo resucitado a su madre con los padres del Limbo”, Ars Longa, nº 21, pp. 143-164. Disponible en línea: http://roderic.uv.es/handle/10550/33347
  • ROBINSON, Cynthia (2013): Imagining the Passion in a Multiconfessional Castile: The Virgin, Christ, Devotions, and Images in the Fourteenth and Fifteenth Centuries. The Pennsylvania State University Pres, Pensilvania.
  • ROMERO LUCAS, Diego (2003): “La traducción valenciana de las Meditationes Vitae Christi del Cartujano Ludolfo de Sajonia: las primeras ediciones valencianas impresas”, Quaderns de Filología: Estudis Literaris, nº 8, pp. 299-314.
  • RUIZ I QUESADA, Francesc (2012): “La alteridad velada, o la mirada del alma, en la obra de Bartolomé Bermejo”, Retrotabulum, nº 4, pp. 2-55.
  • SAMPER EMBIZ, Vicente (2013): “La única Primera aparición del Prado. Reivindicando una obra de Yáñez”, Ars Longa, nº 22, pp. 99-109. Disponible en línea: http://roderic.uv.es/handle/10550/42956
  • SAN PEDRO PASCUAL (1908): Obras de S. Pedro Pascual, mártir, obispo de Jaen y religiosos de la merced, en su lengua original, con la traducción latina y algunas anotaciones por el P. Fr. Pedro Armengol y Valenzuela, religioso de la misma orden. Volumen IV: El Obispo de Jaen sobre la Seta Mahometana. Imp. Salustiana, Roma.
  • SANTOS GÓMEZ, Sonia; SAN ANDRÉS MOYA, Margarita (2004): “La pintura de sargas”, Archivo Español de Arte, vol. LXXVII, nº 305, pp. 59-74. Disponible en línea: archivoespañoldearte.revistas.csic.es/index.php/aea/article/download/256/252
  • SANTOS OTERO, Aurelio de (1963): Los Evangelios apócrifos. Colección de textos griegos y latinos. Versión crítica, estudios introductorios, comentarios e ilustraciones por Aurelio de Santos Otero. Editorial Católica, Madrid.
  • SAN VICENTE FERRER (1485): Sermones de tempore et de sanctis. [Henricus Quentell], Colonia.
  • SAN VICENTE FERRER (1927): Quaresma de Sant Vicent Ferrer: predicada a València l’any 1413. Introducció, notes i transcripció per Josep Sanchis Sivera. Institució Patxot, Barcelona.
  • SARALEGUI, Leandro de (1942): “El maestro del retablo montesano de Ollería”, Archivo Español de Arte, t. XV, nº 53, pp. 244-261.
  • SILVA MAROTO, María Pilar (2001). “Bartolomé Bermejo (¿Córdoba?, c. 1440¿Catalunya?, c. 1495). Cristo mostrando su imagen crucificada a los Patriarcas”. En: NATALE, Mauro (coord.): El Renacimiento Mediterráneo. Viajes de artistas e itinerarios de obras entre Italia, Francia y España en el siglo XV, catálogo de la exposición (Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid, 2001). Fundación Colección Thyssen-Bornemisza, Madrid, pp. 491-494.
  • TOLDRÀ I VILARDELL, Albert (2000): Aprés la mort. Un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval. Eliseu Climent, Valencia.
  • VAN ENGEN, John (2008): Sisters and Brothers of the Common Life. University of Pennsylvania Press, Filadelfia.
  • VERNET, Félix (1929): La spiritualité médiévale. Bloud & Gay, París.
  • WEBER, Annette (2002): “The hanged Judas of Freiburg cathedral: sources and interpretations”. En: FROJMOVIC, Eva (ed.): Imagining the Self, Imagining the Other. Visual Representation and Jewish-Christian Dynamics in the Middle Ages and Early Modern Period. Brill, Leiden – Boston – Colonia, pp. 165-188.
  • ZÚÑIGA, Mónica (2011): “El descenso de Cristo a los infiernos: reflexiones, contrastes, símbolos e interrogantes”, Siwô, nº 3, pp. 225-252. Disponible en línea: http://www.revistas.una.ac.cr/index.php/siwo/article/view/3671