Análisis crítico de los discursos sobre la universidad en la prensa impresa peruana y su influencia en el cambio de normatividad de la universidad privada durante el periodo 1993-2018

  1. DEXTRE CHACÓN, JOSÉ CARLOS
Dirigida por:
  1. Santiago Tejedor Calvo Director/a

Universidad de defensa: Universitat Autònoma de Barcelona

Fecha de defensa: 25 de enero de 2021

Tribunal:
  1. José Manuel Pérez Tornero Presidente/a
  2. Luis Miguel Romero Rodríguez Secretario
  3. Francisco Rodríguez Martinez Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 758616 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

L’objectiu general de la recerca és realitzar l’anàlisi crítica de l’discurs sobre els esdeveniments comunicatius que van expressar el debat sobre els problemes de la universitat peruana a la premsa escrita de país, i concloure si aquest debat d’idees i propostes influir en els canvis de la legislació de la universitat privada peruana. La tesi aspira a produir i gestionar informació que permeti als professionals de la comunicació avaluar com la ciència de la comunicació gestiona, ressalta i prioritza determinats temes cap a la societat, i com, amb això, planteja a la societat una agenda de debat, en aquest cas, per al desenvolupament d’una política educativa innovadora. La investigació analitza i associa la relació de el text amb el context mitjançant l’anàlisi crítica de l’discurs (ACD). Vincula els esdeveniments comunicatius, en aquest cas els articles d’opinió, amb la cronologia de la legislació normativa de la universitat en el període de 1993 a 2018, sota estudi estructurant-los en tres grans períodes d’estudi i tretze subperíodes. Paral·lelament realitza un procés de conformació dels principals discursos de la universitat segons el tema tractat pels diversos actors, líders polítics i / o mediàtics, representants dels grups d’interès vinculats. Es realitza la deconstrucció textual de cada esdeveniment comunicatiu en proposicions que després, lliures de retòrica, es vinculen a arguments. D’aquesta manera es trasllada la interpretació de l’estructura específica textual a una específica estructura contextual (Van Dijk, 2003: 149), a l’entendre que el discurs és l’assumpte de què es tracta socialment, la creença social compartida (Van Dijk, 1980) en funció a l’context historicosocial. A l’agrupar les proposicions pel tipus de context que el text tracta, es constitueix el tipus de discurs. Els tipus de discurs definits en la investigació són: • Acadèmic: Tracten la docència i la investigació. • Organitzacional: Tracten la gestió i la governança de la universitat. • Social: Tracten la interacció universitat-societat. La metodologia desenvolupada en la investigació defineix a la premsa escrita, i en ella, als esdeveniments comunicatius de l’gènere articles d’opinió que tenen com a propòsit general la problemàtica universitària, com l’univers per al desenvolupament de la investigació, per la seva característica de major capacitat d’anàlisi i credibilitat en relació amb altres mitjans, com les xarxes socials o els audiovisuals, especialitzats en publicar promptament les notícies de fets succeïts. La metodologia identifica les variables presents en l’esdeveniment comunicatiu descomponent el text en els seus components bàsics textuals: les proposicions, i les reestructura novament com a arguments. Cada argument és la suma de proposicions presents en l’article d’opinió vinculades per connectors. Obté així, l’argument resum de l’esdeveniment o article d’opinió. L’argument és vinculat també als diversos discursos presents en ell i a un tema determinat. És, doncs, un gran repositori de el tema universitari. El treball de recerca permet mostrar a l’anàlisi crítica del el Discurs i a l’Anàlisi de Continguts com estratègies vàlides per a l’anàlisi d’un gran corpus de dades. A més, facilitarà la discussió d’aquests temes entre els que dirigeixen les institucions educatives i entre els que proposen la legislació a l’respecte. A més, permetrà que els analistes de comunicacions i els analistes socials accedeixin a una informació organitzada i fàcil d’interrelacionar, així com la interiorització i socialització en l’opinió pública dels endarreriments i els futurs beneficis que el manteniment o la modificació dels paradigmes de gestió educativa poden produir en l’educació universitària de el Perú.