Approach to Lorca’s theatrical work through Social Network Theory:The House of Bernarda Alba

  1. Martínez Carro, Elena 1
  1. 1 Universidad Internacional de La Rioja
    info

    Universidad Internacional de La Rioja

    Logroño, España

    ROR https://ror.org/029gnnp81

Revista:
Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología

ISSN: 1695-5951

Any de publicació: 2019

Títol de l'exemplar: After the post-truth

Número: 24

Pàgines: 134-141

Tipus: Article

DOI: 10.7238/A.V0I24.3298 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Altres publicacions en: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología

Resum

«La casa de Bernarda Alba» de García Lorca ha estat motiu de nombrosos estudis filològics en les últimes dècades. La darrera obra del poeta és inqüestionable com a clàssic teatral. Per altra banda, les investigacions digitals actuals, tant la marcació textual com l’aplicació de la Teoria de les Xarxes Socials als textos dramàtics, permeten estudiar aquesta obra de manera quantitativa i gràfica per fer una comparativa amb els estudis crítics i filològics precedents. A través de la marcació en llenguatge XML-TEI de l’obra teatral lorquiana i el seu abocament en programes com «Ghepi», es pot observar l’organització de l’univers dramàtic com una xarxa social que el poeta va voler plasmar sobre l’escenari. La constatació de la coincidència en alguns aspectes entre els estudis tradicionals i l’anàlisi digital i la divergència en altres, especialment els referits al protagonisme de les dones a l’obra, demostra l’existència de noves vies d’interpretació del teatre lorquià, com es pretén demostrar.

Informació de finançament

En la actualidad pertenece a los grupos de investigación PROTEO de la Universidad de Burgos, dedicado a la edición de los textos de Agustín Moreto; GHEDI de la Universidad Internacional de la Rioja, sobre edición de textos digitales y a la Plataforma digital para la investigación y divulgación del teatro contemporáneo en Madrid, TEAMAD de la Universidad Complutense de Madrid.

Referències bibliogràfiques

  • Buero Vallejo, A. 1960. «Una encuesta de Ínsula: El teatro de García Lorca». Ínsula, XV, CLXVIII, 8.
  • García Lorca, F. 1973. Obras completas. Madrid: Aguilar. García Lorca, F. 2017. Palabra de Lorca. Declaraciones y entrevistas completas. Barcelona: Malpaso.
  • García Montero, L. 1986. «El teatro, la casa y Bernarda Alba». Cuadernos Hispanoamericanos: Homenaje a García Lorca, 1: 359-370. www.cervantesvirtual.com/obra/el-teatro-la-casa-y-bernardaalba.
  • Gómez, S.; J. Calvo Tello; J M. González y R. Vilches. 2015. «Hacia una biblioteca electrónica textual del teatro en español de 1868-1936 (BETTE)». Texto Digital, 11(2): 171-84. https://doi. org/10.5007/1807-9288.2015v11n2p171
  • Hernández, M. 1981. La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca. Madrid: Alianza Editorial.
  • Isasi, J. 2017. «Acercamiento al análisis del sistema de los personajes en la narrativa escrita en español: el caso de Zumalacárregui y Mendizábal de Pérez Galdós». Caracteres. Estudios culturales y críticos de la esfera digital 6 (2): 107-137.
  • Jiménez, C.; E. Martínez Carro; Mª T. Santa María et al. 2017. «BETTE: Biblioteca Electrónica Textual del Teatro en Español de la Edad de Plata». Sociedad, Políticas, Saberes. Málaga: HDH: 88-89. http://hdh2017.es/wp-content/uploads/2017/10/Actas-HDH2017.pdf.
  • Josephs, A. y J. Caballero. 1983. La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca. Madrid: Cátedra.
  • Krug, M.; F. Puppe; F. Jannidis; et al. 2016. «Comparison of Methods for the Identification of Main Characters in German Novels». DH2016: 578-82.
  • Moretti, F. 2013a. «Operationalizing: or, the function of measurement in modern literary theory». The New Left Review, 84: 103-119.
  • Moretti, F. 2013b. Distant Reading. Londres: Verso. Oleza Simón, J. 2013. Biblioteca Digital Arte Lope. Valencia: Universitat de València. https://artelope.uv.es/biblioteca/
  • Del Río, Á. 1940. «Federico García Lorca (1899-1936)». Revista Hispánica Moderna, VI: 3-4.
  • Rodríguez Treviño, J. C. 2013. «Cómo utilizar el Análisis de Redes Sociales para temas de historia». Signos Históricos, 29: 102-141.
  • Salazar Rincón, J. 2006. «Tema y símbolo en La casa de Bernarda Alba». Pirineos. Revista de la Consejería de Educación de la Embajada de España en Andorra 2: 13-17. www.researchgate.net/publication/270104802.
  • Sánchez, R. G. 1950. García Lorca: estudio sobre su teatro. Madrid: Jura.
  • Van Vugt, I. 2017. «Using Multi-Layared Networks to Disclose Books in the Republic of Letters». Journal of Historical Network Research, 1: 25-51.