Associació entre la bateria cognitiva neuronorma i els biomarcadors de líquid cefaloraquidi en el contínuum de la malaltia d’alzheimer

Resumen

La malaltia d’Alzheimer (MA) es caracteritza per un deteriorament cognitiu de tipus progressiu. Les valoracions neuropsicològiques són fonamentals per a definir el perfil d’afectació i contribuir al diagnòstic. D’altra banda, en les últimes dècades l’avenç en el coneixement sobre el procès fisiopatològic de la malaltia i el progrés en noves tècniques diagnòstiques han permès definir uns biomarcadors els quals han contribuït a conceptualitzar la MA com un contínuum biològic el qual abasta diferents fases clíniques (des de la cognició normal fins a la demència). Els objectius d’aquesta tesi són, per un costat, mostrar l’associació entre les diferents variables cognitives d’una bateria estandarditzada, la bateria Neuronorma, amb les diferents mesures de líquid cefalorraquidi (LCR) considerades com a biomarcadors de la MA en subjectes cognitivament sans (CS), amb deteriorament cognitiu lleu (DCLL) i amb demència tipus Alzheimer (DTA) en fase lleu. A més a més, s’estudien les distàncies relatives tant de les variables cognitives com biològiques per a determinar la seva capacitat de discriminació entre aquests grups clínics. Per altre costat, en aquest treball també es comparen els perfils cognitius entre diferents grups de subjectes classificats segons les variants A/T/N proposades actualment per la National Institute on Aging and Alzheimer’s disease Association (NIA-AA) com a esquema de classificació en l’àmbit de recerca. La mostra es compon per un total de 112 subjectes (42 CS, 35 DCLL i 35 DTA lleu) els quals van ser explorats cognitivament amb la bateria Neuronorma que integra un conjunt de tests neuropsicològics que evaluen diferents dominis cognitius. Es van obtenir mostres de LCR de cadascun dels subjectes mitjançant una punció lumbar (PL) i es van analitzar les següents mesures: la proteïna beta-amiloide (βA), específicament la βA1-42, i la proteïna Tau total (t-tau) i tau fosforilada (p-tau). Es van calcular coeficients de correlació per a analitzar l’associació entre les diferents variables cognitives i les mesures de LCR en la mostra global. Es va realitzar una anàlisi multivariant i un posterior estudi de magnitud de l’efecte per a la comparació i discriminació entre els grups de subjectes. En darrer lloc, es van transformar les puntuacions brutes dels tests a puntuacions escalars (corregides per edat i escolaritat segons els barems Neuronorma) i posteriorment es va calcular la mediana d’aquestes últimes per a construir els perfils cognitius. A mode general, les conclusions d’aquest estudi són: en primer lloc, existeix una associació entre les variables cognitives estudiades i les diferents mesures de biomarcadors de LCR de la MA. A més a més, s’evidencia una major alteració cognitiva i en les mesures biològiques com més greu sigui el diagnòstic clínic (en aquesta ocasió, es comparen els grups diagnòstics de CS, DCLL i DTA lleu). D’altra banda, es mostra que les variables de l’àmbit cognitiu de memòria i algunes de funcions executives (FFEE) són les que millor discriminen entre CS i els grups que presenten deteriorament. I, per últim, s’observa que els subjectes que presenten positivitat en aquests biomarcadors tendeixen a obtenir rendiments cognitius més baixos respecte a aquells subjectes que presenten biomarcadors normals.