Acoso escolar asociado al lenguajeindicadores y predictores

  1. Valera Pozo, Mario
unter der Leitung von:
  1. Daniel Adrover Roig Doktorvater/Doktormutter
  2. Eva María Aguilar Mediavilla Doktorvater/Doktormutter

Universität der Verteidigung: Universitat de les Illes Balears

Fecha de defensa: 26 von Januar von 2023

Gericht:
  1. Eduardo Rigo Carratalà Präsident/in
  2. Juan Manuel Machimbarrena Garagorri Sekretär
  3. Alejandra Auza Benavides Vocal

Art: Dissertation

Zusammenfassung

Introducció La literatura indica una relació entre les dificultats de llenguatge i patir assetjament escolar (Rice, 2016). Alguns estudis (Durkin i Conti-Ramsden, 2010; Knox i Conti-Ramsden, 2003, 2007) assenyalen que les persones amb problemes de llenguatge presenten una taxa superior d'assetjament que els seus iguals. Entre els factors protectors de l'assetjament trobem les habilitats socioemocionals (Le et al., 2017), que actuarien regulant la seva aparició en casos de dificultats de llenguatge (Valera-Pozo et al., 2016). A més, factors lingüístics s'associen amb la competència social: una millor habilitat lingüística prediu el comportament prosocial i la capacitat d'establir millors relacions interpersonals (Girard et al., 2017). Objectius Els objectius responen a dues preguntes: (1) Hi ha relació entre les dificultats de llenguatge i patir assetjament escolar? (2) Quines variables estan associades a aquesta possible relació? La hipòtesi de partida estableix que hi ha una relació entre presentar dificultats de llenguatge i patir assetjament: la freqüència de victimització seria més gran en persones amb dificultats del llenguatge. A més, s'han explorat factors lingüístics, cognitius i socioemocionals, transversal i retrospectivament, per constatar-ne la relació amb l'assetjament escolar i les dificultats de llenguatge, i si són factors de risc o protectors. Metodologia Es presenten tres mostres: una longitudinal (N=28) de nens/es d'entre 5 i 12 anys (Estudi 1), una retrospectiva d'adults (N=104; Estudi 2) i una transversal de nens/es d'entre 10 i 12 anys (N=54; Estudi 3). Els Estudis 1 i 3 estaven formats per nens/es amb trastorn de llenguatge i altre grup control amb desenvolupament típic i similars característiques sociodemogràfiques. L’Estudi 2 estava format per adults sense dificultats del desenvolupament. Als Estudis 1 i 3 es van utilitzar proves per mesurar la cognició, les capacitats lingüístiques i socioemocionals i la victimització. A l’Estudi 2 es van afegir qüestionaris avaluant el benestar psicològic i la sensibilitat al càstig i a la recompensa. La mostra de l’Estudi 1 va ser avaluada als 5 i als 12 anys, mentre que la mostra de l’Estudi 3 es va avaluar una vegada amb alumnat de 4t a 6è de primària, ambdues presencialment. La mostra de l’Estudi 2 va ser avaluada telemàticament en adults de les Illes Balears. Resultats Els joves amb dificultats de llenguatge mostren pitjor ajustament escolar, menors habilitats socials i adaptatives i més problemes emocionals que els controls. Aquesta relació està intervinguda per la implicació familiar en la seva educació, fet que suposa un factor protector. Addicionalment, aquest alumnat pateix majors nivells de victimització que els seus companys/es, encara que aquests resultats depenen de l'informant (un mateix, companys/es o tutor/a): els mateixos infants són menys conscients que els seus iguals de l'assetjament que reben. Entre les associacions de l'assetjament, destaquen dificultats en regulació emocional i una menor autoestima en les víctimes; els agressors destaquen per la seva alta sensibilitat a la recompensa, més habilitats socials i fredor emocional. Els factors que prediuen millor una situació d'assetjament són la sensibilitat a la recompensa en el grup d'agressors i el baix ajust psicològic en les víctimes. Discussió Els resultats obtinguts són rellevants per a la prevenció i la intervenció de l'assetjament escolar, especialment en dificultats del llenguatge. A les víctimes, els millors indicadors han estat les baixes habilitats socials, així com les dificultats escolars i els símptomes emocionals negatius. Per tant, se suggereix l'entrenament en aquests aspectes, així com augmentar el suport social que l'escola i la família poden brindar a les persones que pateixen assetjament escolar. Als agressors, els millors indicadors han estat l'alta sensibilitat a la recompensa i la insensibilitat emocional, que suggereixen augmentar les habilitats de regulació emocional i empatia per prevenir la seva conducta abusiva.