La tecnología en el aula de música de los grados de maestrocontenidos, usos y perfil del profesorado

Resumen

La tecnologia digital aplicada a l'educació ha estat, en major o menor mesura, recolzada per la literatura científica en totes les etapes i àmbits educatius. No obstant això, en l'àmbit de l'educació musical en la formació inicial de mestres ha estat escassament considerada. Així doncs, l'objectiu que s'ha perseguit en aquesta investigació és analitzar la presència de les TIC a les assignatures de música en els diversos estudis dels graus de mestre de les universitats espanyoles. Per a la consecució d'aquest objectiu, i partint de el paradigma interpretatiu, s'ha combinat una metodologia qualitativa amb l'obtenció de dades quantitatives, implicant la recol·lecció, anàlisi i vinculació d'aquestes dades. D'aquesta manera, i mitjançant una revisió sistemàtica, s'ha constatat com els investigadors exposen, en general, que la tecnologia digital en l'àrea d'educació musical presenta notables beneficis, tant en docents com a discents. Malgrat això, alguns estudis denuncien un desaprofitament de les TIC per part de professorat, limitant-se a un reforç dels continguts tradicionals. A més s'ha observat un malestar generalitzat per la manca de recursos en les diferents institucions. Posteriorment s'ha realitzat una anàlisi dels plans docents de les assignatures relacionades amb la música dels diversos graus de mestre de totes les universitats espanyoles. Després de l'observació de les competències relacionades amb les TIC, els continguts, les activitats, l'avaluació i els recursos, s'ha pogut afirmar que aquests plans presenten molt poca presència de tecnologies digitals en la formació inicial de mestres, a més de múltiples incongruències (assignatures amb continguts sense competències, activitats sense continguts, etc.). Mitjançant el disseny i validació d'un qüestionari ad hoc aplicat a una mostra representativa de professors de música dels diversos graus de mestre de totes les universitats espanyoles, s'ha constatat que l'esmentat professorat és coneixedor dels beneficis que les TIC tenen sobre la seva pròpia docència. De la mateixa manera s'ha detectat que els docents estan sensibilitzats amb la importància que aquestes tecnologies tenen en el futur professional dels discents. No obstant això, les dades obtingudes han revelat dèficits molt importants amb una arrel en el desconeixement dels diferents recursos per part de professorat. Aquest desconeixement provoca un ús escàs en la preparació de les classes, gairebé nul ús a l'aula i, el més preocupant, una manca de formació als futurs mestres. Així doncs, la conclusió final d'aquesta investigació és que ni les assignatures relacionades amb la música, ni els docents que les imparteixen, semblen estar conscienciats de la necessitat de la inclusió de les TIC i els beneficis que aquestes comporten d'acord amb la realitat que es trobaran a les seves aules els futurs mestres de didàctica de l'expressió musical. La tecnología digital aplicada a la educación ha sido, en mayor o menor medida, respaldada por la literatura científica en todas las etapas y ámbitos educativos. Sin embargo, en el ámbito de la educación musical en la formación inicial de maestros ha sido escasamente considerada. Así pues, el objetivo que se ha perseguido en esta investigación es analizar la presencia de las TIC en las asignaturas de música en los diversos estudios de los grados de maestro de las universidades españolas. Para la consecución de dicho objetivo, y partiendo del paradigma interpretativo, se ha combinado una metodología cualitativa con la obtención de datos cuantitativos, implicando la recolección, análisis y vinculación de dichos datos. De esta forma, y a través de una revisión sistemática, se ha constatado cómo los investigadores exponen, en general, que la tecnología digital en el área de educación musical presenta notables beneficios, tanto en docentes como en discentes. A pesar de esto, algunos estudios denuncian un desaprovechamiento de las TIC por parte del profesorado, limitándose a un refuerzo de los contenidos tradicionales. Además se ha observado un malestar generalizado por la falta de recursos en las distintas instituciones. Posteriormente se ha realizado un análisis de los planes docentes de las asignaturas relacionadas con la música de los diversos grados de maestro de todas las universidades españolas. Tras la observación de las competencias relacionadas con las TIC, los contenidos, las actividades, la evaluación y los recursos, se ha podido afirmar que dichos planes presentan muy poca presencia de tecnologías digitales en la formación inicial de maestros, además de múltiples incongruencias (asignaturas con contenidos sin competencias, actividades sin contenidos, etc.). Mediante el diseño y validación de un cuestionario ad hoc aplicado a una muestra representativa de profesores de música de los diversos grados de maestro de todas las universidades españolas, se ha constatado que dicho profesorado es conocedor de los beneficios que las TIC tienen sobre su propia docencia. De la misma forma se ha detectado que los docentes están sensibilizados con la importancia que estas tecnologías tienen en el futuro profesional de los discentes. Sin embargo, los datos obtenidos han revelado déficits muy importantes con una raíz en el desconocimiento de los diferentes recursos por parte del profesorado. Dicho desconocimiento provoca un uso escaso en la preparación de las clases, casi nulo uso en el aula y, lo más preocupante, una falta de formación a los futuros maestros. Así pues, la conclusión final de esta investigación es que ni las asignaturas relacionadas con la música, ni los docentes que las imparten, parecen estar concienciados de la necesidad de la inclusión de las TIC y los beneficios que estas comportan en consonancia con la realidad que se encontrarán en sus aulas los futuros maestros de didáctica de la expresión musical. Digital technology applied to education has been, to a greater or lesser extent, supported by scientific literature at all stages and educational fields. However, in the field of music education in the initial training of teachers has been scarcely considered. The aim of this research is to analyze the presence of ICT in music subjects in the various studies of the master's degrees of Spanish universities. To achieve this objective, and based on the interpretative paradigm, a qualitative methodology has been combined with the obtaining of quantitative data, involving the collection, analysis and linking of said data. In this way, and through a systematic review, it has been verified how researchers generally state that digital technology in the area of music education has remarkable benefits, both in teachers and students. Despite this, some studies denounce a waste of ICT by teachers, limiting themselves to a reinforcement of traditional content. In addition, a general malaise has been observed due to the lack of resources in the different institutions. Subsequently, an analysis of the teaching plans of the subjects related to the music of the various teacher degrees of all Spanish universities has been carried out. After observing the competences related to ICT, content, activities, evaluation and resources, it has been affirmed that these plans have very little presence of digital technologies in the initial teacher training. There are also multiple inconsistencies (subjects with contents without competences, activities without contents, etc.). Through the design and validation of an ad hoc questionnaire applied to a representative sample of music professors from the different teacher degrees of all Spanish universities, it has been confirmed that said teaching staff is aware of the benefits that ICTs have over their own teaching . In the same way, it has been detected that teachers are sensitized to the importance that these technologies have in the professional future of students. However, the data obtained have revealed very important deficits with a root in the ignorance of the different resources by the teaching staff. This lack of knowledge causes little use in the preparation of classes, almost no use in the classroom and, most worrisome, a lack of training for future teachers. Thus, the final conclusion of this research is that neither the subjects related to music, nor the teachers who teach them, seem to be aware of the need for the inclusion of ICTs and the benefits that they entail in line with the reality that future teachers of musical expression didactics will be in their classrooms.