La gestión del cambio institucional en las universidades a través de las TIC

Bibliographische Referenzen

• Amar, V. (2006). Nuevas tecnologías y medios de comunicación en la educación. Cádiz:  Universidad de Cádiz.  
• Area,  M.  (2005).  La  educación  en  el  laberinto  tecnológico.  De  la  escritura  a  las máquinas digitales. Barcelona: Octaedro. 
• Ardizzone,  P. &  Rivoltella,  P.  C.  (2004).  E-learning. Métodos  e  instrumentos  para  la innovación de la enseñanza  universitaria. Málaga: Ediciones Aljibe.   
• Bach, S., Haynes, Ph. and Smith,  J.L.  (2007). Online  Learning and Teaching  in Higher Education. London: Open University Press. 
• Bates, A.W. y Poole, G. (2003). Effective teaching with technology in higher education.  San Francisco: Jossey-Bass.  
• Bates,  A.W.  y  Sangrà,  A.  (2011).  Managing  Technology  in  Higher  Education.  San  Francisco: Jossey-Bass. 
• Bautista, G., Borges, F. y Forés, A. (2006). Didáctica Universitaria en Entornos Virtuales  de Enseñanza-Aprendizaje. Madrid: Narcea. 
•  Bower, B. (2001). State University of West Georgia, Distance Education Center. Online  Journal  of  Distance  Learning  Administration,  4  (2).  Recuperado  de  http://www.westga.edu/~distance/ojdla/summer42/bower42.html 
• Bullen, M. y Janes, D. (2007) (Eds.). Making the transition to e-learning: strategies and  isues. Hershey: PA, Ideas Group. 
• Cabero, J. (2004). Cambios organizativos y administrativos para la incorporación de las  TIC a la formación. Medidas a adoptar. Edutec. Revista Electrónica de Tecnología  Educativa,  18.  Recuperado  de  http://www.uib.es/depart/gte/edutecâ-e/revelec18/cabero-18.htm 
• COMISIÓN  EUROPEA.  (2001).  Plan  de  acción  eLearning  Concebir  la  educación  del  futuro.  Bruselas.  COM  (2001)  172  final.  Recuperado  de  http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2001:0172:FIN:ES:PDF  
• Esteve,  F.  y  Gisbert,  M.  (2011).  El  nuevo  paradigma  de  aprendizaje  y  las  nuevas  tecnologías. Revista de Docencia Universitaria, 9 (3), 55-73.   
• Flick, U. (2004). Introducción a la investigación cualitativa. Madrid: Morata. 
• Gairín,  J.  (2008).  Impacto  de  las  nuevas  tecnologías  en  la  organización  de  las  instituciones  de  formación.  Recuperado  de  http://tecnologiaedu.es/nuevosretos/ponencias/joaquingairin/joaquingairin.htm 
• Gómez,  J.,  Padilla,  N.,  y  Baños,  R.  (2005).  Enseñanza  virtual  y  espacio  europeo  de  educación superior: ejemplo de aplicación en la disciplina de sistemas operativos.  Recuperado  de  http://bioinfo.uib.es/~joemiro/aenui/procJenui/Jen2005/gomense.pdf 
• González, M.  (1994).  Aprender  a  enseñar. Mitos  y  realidades.  A  Coruña:  Servizo  de  Publicacións da Universidade da Coruña. 
• González, M.  (2005). La  integración de  las TIC en  la Educación Superior: experiencias  en la UDC. En M. Raposo y M. Sarceda (Eds.). Experiencias y Prácticas Educativas  con Nuevas Tecnologías (pp. 69-87). Vigo: Universidad de Vigo, AICA. 
• Hanna, D. (2002). La enseñanza universitaria en la era digital. Barcelona: Octaedro. 
• John, P.D. y Wheeler, S. (2008). The Digital Classroom. Harnessing Technology for the  Future of Learning and Teaching. New York: Routledge.  
• Laurillard, D. (2002). Rethinking university teaching. London: Routledge Falmer. 
• Major,  C.  (2010).  Do  virtual  professors  dream  of  electric  students?  College  faculty  experiences with online distance education. Teachers College Records, 112  (8),  2154-2208. 
• Marqués, P. (2004). La organización de los recursos tecnológicos de un centro. Las aulas de  recursos. Recuperado  de http://dewey.uab.es/PMARQUES/orgrecursos.htm 
• Miles,  M.  y  Huberman,  M.  (1984).  Qualitative  data  análisis.  Beverly  Hills:  Sage  Publications.   
• Muñoz,  P.  y  González,  M.  (2009).  Plataformas  de  teleformación  y  herramientas  telemáticas. Barcelona: UOC. 
• Paramythis,  A.,  y  Lidle,  S.  (2004).  The  Electronic  Journal  of  e-Learning.  Adaptive  Learning Environments and e-Learning Standards, 2. (2), 11-21. 
• Sangrá, A. (2008). La Integració de les Tic a la Universitat: Models, Problemes I Reptes.  Tesis doctoral, Universitat Rovira I Virgili, España.   
• Sangrá, A. (2011). Estratègies, accions i fases dels processos d`integració de les TIC en  la innovació docent univertària. Revista de Psicología, Ciències de l`Educació i de  l`Esport, 29, 291-306. 
• Sangrá,  A.  y  González,  M.  (2004a)(Eds.).  La  transformación  de  las  universidades  a  través de las TIC: discursos y prácticas. Barcelona: UOC. 
• Silvio,  J.  (2003).  Global  Learning  and  Virtual  Mobility.    Recuperado  de  http://www.friendspartners.org/utsumi/Global_University/Global%20University %20System/UNESCO_Chair_Book/Manuscripts/Part_IV_Global_Collaboration/Sil vio,%20Jose/Silvio_web/SilvioD9.htm 
• Silvio, J. (2005). ¿Cómo transformar la educación superior con la tecnología digital?. En  F.  Martinez.  y  M.  Prendes  (Eds.).  Nuevas  tecnologías  y  educación.  Madrid:  Pearson. 
• Simons, H. (2011). El estudio de caso: teoría y práctica. Madrid: Morata.  
• Stake, R.E. (1999). Investigación con estudios de caso. Madrid: Morata. 
• Taylor,  J.  (1995).  Distance  Education  Technologies:  The  Fourth  Generation.  The  University  of  Southern  Queensland.  Recuperado  de  http://www.usq.edu.au/users/taylorj/readings/4thgen.htm