Afrontamiento ante la muerte en profesionales de cuidados paliativos. Variables moduladoras y consecuentes

  1. Sansó Martínez, Noemí
Dirigida per:
  1. Antonia Pades Jiménez Director/a
  2. Enric Benito Oliver Director/a

Universitat de defensa: Universitat de les Illes Balears

Fecha de defensa: 30 de d’octubre de 2014

Tribunal:
  1. Jordi Pericàs Beltrán President/a
  2. Joan Ernest de Pedro Gómez Secretari/ària
  3. Antonio Pascual López Vocal
  4. María Arantzamendi Solabarrieta Vocal

Tipus: Tesi

Resum

L’estudi té com a objectiu conèixer els factors que influeixen en la competència d’afrontament davant la mort en professionals de cures pal·liatives, i com aquesta influeix en la qualitat de vida professional (fatiga de compassió, risc de síndrome de burnout i satisfacció de compassió). Es tracta d’un estudi transversal descriptiu realitzat sobre una mostra de professionals de la salut de serveis de cures pal·liatives. L’estudi es realitza mitjançant una enquesta autoadministrada anònima. El disseny de l’estudi s’ha realitzat a partir d’una adaptació del model d’autocura basat en l’autoconsciència de Kearney i Weininger (2011). S’ha analitzat, mitjançant models d’equacions estructurals, en quina mesura les diferents variables d’estudi, quan s’analitzen en el seu conjunt, influeixen sobre la qualitat de vida del professional, entesa segons el concepte de Stamm (2005), és a dir, fatiga de compassió, satisfacció de compassió i risc de síndrome de burnout. Les troballes del present treball avalen la idea que la pràctica d’autocura i el desenvolupament de l’autoconsciència faciliten el desenvolupament dels recursos del món interior dels professionals, la qual cosa influeix directament sobre la qualitat de vida professional. Els seus resultats poden ajudar a dissenyar accions a diferents nivells amb l’objectiu últim de millorar la relació terapèutica. És necessari implementar estratègies des de la perspectiva individual, interpersonal i de l’organització per minimitzar l’impacte emocional i prevenir l’aparició de conseqüències negatives. D’aquest estudi es pot deduir la necessitat de promocionar la pràctica d’una autocura holística entre els professionals de cures pal•liatives. S’observa la necessitat d’introduir programes de millora de l’autoconsciència (com el mindfulness) en la formació reglada i continuada dels professionals de la salut i especialment d’aquells que treballen amb persones que es troben al final de la vida. La competència d’afrontament davant de la mort pot ésser un indicador a tenir en compta a l’hora de definir els perfils professionals dels sanitaris de cures pal·liatives i introduir la seva avaluació dins processos de selecció d’aquest perfil professional.