L’educació des de la comunicaciómés enllà de model instrumental en la pedagogia. La publicitat institucional com a eina d'aprenentatge escolar. Codis verbals i codis no verbals del discurs publicitari televisiu

  1. Pallarès Piquer, Marc
unter der Leitung von:
  1. Josep Vicent Gavaldà Roca Doktorvater/Doktormutter

Universität der Verteidigung: Universitat de València

Fecha de defensa: 24 von April von 2015

Gericht:
  1. José María Bernardo Paniagua Präsident/in
  2. María Teresa Benlloch Osuna Sekretär/in
  3. Fernando Olivares Delgado Vocal

Art: Dissertation

Zusammenfassung

En aquest vertiginós món de canvis que vivim, les tecnologies de la comunicació estan obrint nous horitzons en diversos àmbits de la vida i també, de manera especial, en el camp educatiu. La pedagogia, i més concretament la didàctica, ara té el repte de donar cos i entitat a pràctiques educatives que, a partir d’eines d’aprenentatge com la publicitat institucional, puguen facilitar la possibilitat de transmetre coneixement a l’alumnat que hui acudeix a les aules. En la capacitat comunicativa del discurs publicitari, conformat tant pels codis verbals com pels no verbals, rau aquesta possibilitat que el saber té de poder passar dels currículums escolars cap a la ment de l’alumnat. La intenció final és posar la lingüística al servei d’un model sistèmic que, sense abandonar les pràctiques educatives tradicionals, tinga present la transformació cognitiva a la qual estem assistint i que assumisca la complexitat del fenomen educatiu: L’educació des de la comunicació pot aconseguir que l’acció educativa esdevinga l’indret de conversa entre els sabers i les narratives que configuren les oralitats, les literalitats i les visualitats que acompanyen l’alumnat del segle XXI durant el seu dia a dia. L’objectiu d’aquesta investigació serà, d’una banda, palesar que l’educació des de la comunicació ha de formar part de les metodologies inserides en l’acció educativa actual. De l’altra, investigar les potencilitats pedagògiques de la publicitat institucional. I, en tercer lloc, analitzar la força comunicativa dels codis verbals i dels no verbals del discurs publicitari televisiu. Els tres objectius principals parteixen de la base que els mitjans de comunicació estan obrint grans horitzons per a la ciutadania en tots els àmbits de la vida, i, conseqüentment, també en l’educatiu. La tesi partirà de la base que és l’experiència de la relació pedagògica qui sustenta l’eix del subjecte de l’educació, i no a l’inrevés; l’acció educativa que es desenvolupa dins (i fora) de les aules no és una entitat que canvie accidentalment, més bé és en aquesta acció educativa on la substància (el saber) és precisament canvi: algú aprén alguna cosa, això és el més rellevant, encara que de vegades fins i tot resulte complex tant raonar com s’ha esdevingut aquest acte d’aprenentatge com avançar-lo. L’estudi dels anuncisi nstitucionals triats del corpus partirà de la hipòtesi que, en la configuració del missatge que porta implícit tot discurs publicitari televisiu, els codis no verbals són tant rellevants i portadors d’informació com els verbals. METODOLOGIA: Pel que fa al mètode per dur a terme l’anàlisi dels anuncis institucionals, serà el de l’anàlisi de continguts, forma d’investigació que reportarà els següents avantatges: - Es pot estudiar un corpus gran. - La quantificació permet la comparació. Amb tot, un mètode, al cap i a la fi, és una activitat realitzada (intel•lectual i conductual), però allò que la caracteritza és la manera de portar-la endavant. El mètode, per tant, servirà com a instrument de treball per tal d’arribar a una finalitat. Prèviament, es concretarà un marc teòric, fet que permetrà tenir en compte l’univers simbòlic del context en què s’ha produït la interacció objecte d’estudi (discurs publicitari-receptor/-a), que després serà analitzat en els anuncis. Es preveu que el corpuS d’anuncis que es visionaran serà d’un 300. La naturalesa mateixa de la investigació és la que ens proporcionarà una dimensió teòrico-ideològico-pràctica (en forma de resultats) d’allò que hem determinat que s’investigarà, per això es parteix de la premissa que qualsevol projecte d’investigació es materialitza en un marc de convencions, d’aspiracions i de visions del món compartides que fan que les bases i les pautes a través de les quals se n’extrauen les conclusions sempre puguen ser rebatudes.